Avui volia escriure sobre tot el rebombori que s'ha creat arran de les paraules d'en Edward Snowden de fa ja un parell de mesos, on va dir que els Estats Units tenien un programa anomenat PRISM, que s'encarregava d'"escoltar" les comunicacions que es feien via internet de tots els usuaris com a mesura "antiterrorista".

Quedi dit que no m'agrada que algú pugui llegir els meus correus electrònics, però es un risc que tots correm, ja que tots confiem el servei de correu electrònic a una tercera empresa. Excepte si tens un servidor de correu a casa, però aleshores també has de passar pel proveïdor d'internet que tinguis i també podria interceptar-lo, i a més, el proveïdor de correu de la persona de destinació també podria llegir-lo. Dit això, continuo.

Aquest programa, pel que jo entenc, deu anar emmagatzemant en algun lloc converses d'skype, xats, correus electrònics i tot tipus de comunicació que se'ns pugui acudir. Això deu crear unes bases de dades gegantines, segons Royal Pingdom, durant el 2012 es van enviar 144.000.000.000 correus electrònics al dia.
No crec que hi hagi algú que es dediqui a llegir-los un a un, per tant estem en la mateixa situació de que un correu queda emmagatzemat a un lloc. A mi com a usuari m'hauria de ser igual que estigui emmagatzemat als servidors de Google (Gmail), Microsoft (Outlook) o qualssevol altre proveïdor de correu, que que ho estigui als servidors de la NSA.
Qui cregui que algú li importen coses de l'estil: "El proper cap de setmana no podrà anar a la platja perque m'he trencat l'ungla del dit petit del peu" es que o bé té un ego molt gran o bé viu en un estat de paraonia digne de fer-s'ho mirar.

Tenint en compte això, o bé ets a la llista de sospitosos, i aleshores si que poder es miren els correus un a un, o bé tenen un robot que s'encarregui de cercar paraules claus, com podrien ser bomba, matar, pla, ,AK-47, president, àntrax,... Coses d'aquest estil.

També podem optar per xifrar els correus, però es un tema feixuc, ja que cal que el destinatari disposi d'algun programa de PGP, i de la nostra clau pública per a poder-lo llegir, i tot i que es un métode de xifratge molt segur, amb molta potència de calcul i molta paciència, provant totes les claus possibles (anomenat atac per força bruta) hauria de ser possible desxifrar-lo, i una agència del EUA com la NSA suposo que deu tenir prou recuros. Deixo pendent per un altre article explicar una mica com funciona el xifrat assimètric, que es en el que es basa el PGP.

Resumint, no es que m'agradi que els EUA puguin llegir els meus correus, però tampoc m'agrada que Google pugui llegir el meu correu, ni Telefònica, ni Vodafone, ni British Telecom, ni Telia Sonera, ni ...
Això seria una llista interminable de gent que no m'agrada que pugui llegir les meves comunicacions electròniques, però l'única forma que tinc d'evitar-ho es deixar de fer servir el servei i tornar al correu postal tradicional, perquè sempre hi haurà algú que pugui donar un cop d'ull a les comunicacions electròniques.