Actualment tots donem per fet que amb el nostre telèfon intel·ligent d'ultima generació tenim accés a Internet, i quan ens enganxa fora de cobertura, ens arribem a posar de mal humor perque no podem penjar al facebook la foto que acabem de fer per a poder fer les dents llargues a la gent de la tapa de braves que ens anem a jalar.
Doncs bé, aquest article l'escric per a donar una mica de perspectiva, perque hi ha molta gent que com jo, han vist des de l'inici dels ordinadors personals fins a l'actualitat i de vegades perdem l'oremus, i als mes joves que ja els ha enganxat amb la tecnología força evolucionada.

Em baso en la meva evolució com a usuari de les "noves tecnologies", que vaig començar a fer servir un ordinador a finals dels 80 i que per tant he pogut anar seguint l'evolució de tot això de les "noves tencologies" en primera persona

El meu primer contacte amb un ordinador va se amb un CPC464, de casa de mons avis, en el que els programes (per alehores només m'intressaven els videojocs) anaven emmagatzemats en cintes de caset, i que la càrrega inicial del joc portava prop d'una hora, fins a l'actualitat ha passat molt de temps, però segueixo amb l'explicació.
[caption id="attachment_71" align="aligncenter" width="300"] Amstrad CPC 464: processador 4MhZ , 64KB de RAM llançat el 1984[/caption]

Després d'allò, vaig al·lucinar al veure un 286 a casa de mons cosins, amb pantalla a color i disquetera de 5" i 1/4!. Funcionava sobre una cosa que es deia MS-Dos i tenia unes coses tant al·lucinants com càrregues de joc de menys de 30 segons, un so espectacular i unes imatges genials en colors, per exemple: [Test Drive](http://www.youtube.com/watch?v=61HHBCNc63E)

Al cap d'un temps, pels reis de després de les olimpíades, va caure a casa el primer ordinador, un Olivetti M300-02 que portava un processador 386 de 16Mhz, 2MB de RAM i 40MB de disc dur, i amb un accessori estrany que s'anomenava ratolí, tota una revolució de la tecnologia.
Arrencava amb el sistema operatiu MS-DOS, i des d'allà es podien arrencar tots els jocs que hi havia i fins i tot fer servir l'edit per a crear documents i imprimir-los.
El ratolí servía per quan arrencàvem un programa que es deia "Windows", que apareixia una fletxa a la pantalla (anomenada "cursor") i es movia seguint el moviment que feiem amb l'estri estrany aquest del ratolí. Dintre d'aquest "Windows" hi havia diversos dibuixos "icones" que servien per a arrencar altres programes fent dos clics al botó esquerre del ratolí. Fins i tot hi havia un tutorial que explicava com fer-lo funcionar.

Després el va seguir un ordinador que muntava un processador 486DX2 a 66MHz amb botó "turbo", que servia per a que jocs antics que estaven programats tenint en compte els cicles del processador, en lloc del temps real, seguissin funcionant correctament i no accelerats (bàsicament, amb el turbo activat el processador funcionava "normal" i amb el turbo desactivat es ralentitzava). A més portava 8MB de RAM i 400MB de disc dur, una targeta de so "com deu mana" on ja no feia falta tirar d'"internal speaker" per als sons, deixo un enllaç a la introducció del "Monkey island" amb cadascuna de les tecnologies de so, per a que pogueu apreciar la diferència. Aquest ordinador també duia una unitat lectora de CD-ROM a més de la disquetera de 3 polzades i mitja. En aquell moment el lector de CD servia per a escoltar CDs de música i poca cosa més, ja que per llavors gairebé tots els programes i jocs es distribuien en disquets. A partir d'aleshores va començar a posar-se de moda el CD i en poc temps va acabar guanyant mercat, tot i que per a passar coses entre familiars i amics, encara es recorria al disquet, ja que les gravadores de CD si bé existien, eren tan cares com un ordinador complet.

[caption id="attachment_81" align="aligncenter" width="292"] El botó de turbo l'incorporaven els ordinadors antincs per tal d'assegurar la compatibilitat amb programes antics[/caption]

A continuació va venir un Pentium que anava a 100MHz, també amb botó de "Turbo", lector de CD, disquetera, 32MB de RAM i 4GB de disc dur, una immensitat d'espai per a desar coses i ja no arrencava a MS-DOS sino que arrencava directament el Windows 95. Això si que va ser un gran canvi! Van aconseguir que deixessim de fer servir la línia de comandes per a passar a una interfície gràfica basada en una cosa que en deien "escriptori" i que es feia anar amb ratolí, i des d'allà podiem arrencar tots els programes que volguéssim. Des d'una altra empresa d'ordinadors anomenada Apple, gairebé desconeguda per aquestes terres, van acusar a Microsoft de copiar el seu sistema operatiu Macintosh. Pel vídeo es veritat que s'assemblen molt.
En aquesta época ja es distribuien molts programes en CD-ROM tot i que encara corrien per casa disquets de procedència dubtosa, però es clar, sempre s'ha volgut poder desar coses en algun lloc, i l'única opció que hi havia per a gravar eren els disquets encara.

[caption id="attachment_83" align="aligncenter" width="300"] L'escriptori del Windows 95 (sortit al mercat al 1995)[/caption]

Fins aquí aquest repàs de l'evolució dels ordinadors des de finals dels 80 fins al 1995, faré un altre article amb la continuació, nous processadors, més memòria, l'irrupció d'internet, GPSs, pocketPCs, l'aparició dels primers telèfons intel·ligents, tauletes...