Continuem on ho vam deixar a l'entrada anterior, al 2005, on ja hi havia connexions a internet per ADSL, que permetien estar connectats 24 hores,amb tarifa plana i sense afectara la línia de veu, podent fer trucades mentre estava la connexió establerta.
També hi havia connexions per fibra, que arribaven als domicilis particulars de la mà de Menta, que després es fusionaria amb altres operadors dintre de l'aliança "auna" i que acabaria sent comprat per l'actual ONO.
Per aquestes dates, encara no hi havia notícies (ni tan sols els més optimistes ens ho podriem imaginar), dels actuals smartphones i tauletes. A nivell domèstic ningú tenia connexió 3G al telèfon.

Al 2005, em va donar per provar distribucions de Linux, instal·lant-les en una partició del disc dur, i podent triar entre windows i Linux a l'arrencada. Vaig començar amb Debian, que era la que hi havia a la universitat, però per un no iniciat en linux com jo, donava massa problemes amb controladors que faltaven, vaig provar també suse, que per aleshores estava molt bé per a usuaris novells, i finalment vaig acabar instal·lant ubuntu, que havia nascut al 2004 fent un "fork" de debian, i feia funcionar correctament tots els dispositius que tenia a l'ordinador, ja que incloia controladors per tot.

Per un canvi en la velocitat de l'ADSL (de 256kb a 512kb) ens van canviar el router, i ens van posar un d'inal·làmbric, amb una cosa que es deia "Wi-Fi" i que permetia connectar ordinadors a la xarxa, sense haver de punxar un cable del router al ordinador. Una cosa ben estranya, perque tenint l'ordinador al costat del router, connectaves el cable i llestos.

Al 2006 va arribar el primer portàtil a casa, un compaq armada, de segona mà, i aleshores vaig començar-li a trobar la utilitat al wi-fi, podia estar a qualssevol lloc del pis amb l'ordinador, i tenir connexió a Internet! Tenia un Pentium III a 450 Mhz, 64MB de RAM i 12GB de disc dur, però era portàtil! També hi vaig provar d'instal·lar linux, pero la compatibilitat amb els portàtils era molt limitada per aquelles dates, i vaig acabar deixan-t'hi Windows 2000.

[caption id="attachment_137" align="aligncenter" width="625"]Compaq Armada e500[/caption]

Al 2007 es va presentar als Estats Units l'iPhone, d'Apple, un telèfon molt estrany, no tenia teclat, tot funcionava amb pantalla tàctil i tenia una ¿"botiga d'aplicacions"? A qui se li acudiria instal·lar aplicacions a un telèfon? Doncs va resultar que va ser una idea molt encertada, tal com sabem a dia d'avui

Després de l'iPhone, nokia va intentar seguir-los amb el XpressMusic 5800, que també tenia pantalla tàctil, que es va vendre molt, però que no tenia botiga d'aplicacions, cosa que va resultar acabar sent perjudicial, ja que no va tenir tanta repercussió mediàtica.

A finals del 2008, a Estats Units també, va apareixer un mòbil comercialitzat per T-Mobile, anomenat G1, que era fabricat per una empresa que es deia HTC, i que portava un sistema anomenat "Android" que arribava de la mà de Google, que no s'havia vist mai al mercat. També tenia una botiga d'aplicacions, que permetia descarregar aplicacions i jocs al telèfon.

[caption id="attachment_138" align="aligncenter" width="776"] Iphone, Nokia 5800 XM i T-Mobile G1 (HTC Dream)[/caption]

Aquests tres telèfons van marcar l'inici de l'època dels teléfons intel·ligents, sobretot l'iPhone i l'HTC demanaven connexió permanent a internet per tal de poder-ne treure totes les prestacions, així va començar el "boom" de les connexions 3G.
Nokia va quedar enrere, ja que el seu sistema operatiu no podia competir amb l'iOS ni amb Android, i al final quan ja estaven enfonsats van apostar per Windows Phone des del 2011, amb la gama Lumia.

En els últims 3 anys han passat tantes coses, que caldria fer un monogràfic per a cada tema (internet, ordinadors, videoconsoles, teléfons i tauletes), i ho deixaré per més endavant.